facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM Pla Sant Jordi

Vos convidam a visitar





Cercador



La plaça de Son Fullana, “en Campet” i les crisis econòmiques (1-2)

plasantjordipsm | 08 Juliol, 2012 22:44

 

Placa de la Plaça de Son Fullana

Des de l’any 2003, en el mandat de la batllessa Catalina Cirer, la plaça de Son Fullana (possessió medieval de la qual encara hi ha restes arquitectòniques) va passar a dir-se plaça Mateu Verd “Campet”. Així surt a la Memòria de Secretaria 2003 de l’Ajuntament de Palma. A l’apartat de Toponímia, pàgina 19, parla de “Nova nomenclatura a 5 vials”, entre els quals hi ha la nostra plaça. La nova momenclatura d’aquesta plaça vengué donada a petició de l’Associació de Veïnats del Pla de Sant Jordi, aleshores presidida pel controvertit Andreu Garau.

Fa un cert temps, no sabem quant, que la placa està tapada per un paper o plàstic amb cinta aïllant. Per què? Pensam que pot ser algú que no li agrada que tengui aquest nom, però pot ser anam molt equivocats i és una altra cosa. Per què pensam que podria ser algú que l’hagués tapada? Idò perquè hi havia gent, no només de l’òptica de la nostra formació política, que no estava d’acord que l’amo en Mateu Campet es meresqués aquest honor. Va ser un assumpte que al seu moment va dur una certa polèmica. La nostra agrupació en la passada legislatura demanà als nostres regidors per retirar aquest nom i que quedàs el topònim tradicional i popular (del poble, no del Partit Popular) de Son Fullana. La resposta que rebérem era que l’aleshores govern municipal del PSOE, BLOC  (PSM, EU-Verds) i UM, considerava, en principi, que no s’havien de tocar noms de carrers o places que s’haguessin posat en legislatures democràtiques anteriors. No ens agradà però ho acceptàrem.

Qui era Mateu Verd Cantallops, “l’amo en Mateu Campet”? Éra un mercader i empresari santjordier que la gent del poble coneix perfectament, la gent de més de 30 anys. La veritat és que era tot un personatge, una institució per al poble. Per això des del PP es valorà que mereixia una plaça i ara la tenim, encara que amb la placa tapada de moment. De jove va ser membre del Centre Republicà, però després destacà per una especial entesa amb el franquisme i amb un altre personatge mallorquí excepcional, “en Verga”, Joan March. S’ha de dir que al principi de la Segona República molts varen fer-se republicans davant el gran fracàs que havia tengut la monarquia d’Alfons XIII, avi de l’actual cap d’estat del Regne d’Espanya.

Durant el franquisme va ser l’etapa que l’amo en Mateu va fer molts de negocis de mercader de bestiar i de compra-venda de finques, entre d’altres. També acabà comprant el Cine Garí en els darrers moments de la seva existència. Va ser promotor o part de diverses festes i actes de caràcter festiu com foren les festes de les “Flamades”, corregudes de bous, fires ramaderes... Se’l recorda pel seu capell cordovès, que tant li agradava lluir com un autèntic senyoràs, o “señorito” a la mallorquina. Alguns anys (no recordam quants), per Sant Marçal, comprava siurells i en regalava als infants del poble fins que s’acabaven. Estava casat amb madò Antònia i no tenien fills. Va ser un dels promotors del Restaurante “Quirante” molt conegut per tot Mallorca. El nom de Quirante venia d’un cavall de carreres, afició que també l’apassionava i era assidu a l’hipòdrom de Son Pardo, on, d’altra banda, es relacionava amb qui poder fer negocis.

El periodista Miquel Segura ens va parlar de l’amo en Mateu Campet en to elogiós. Per a ell era la representació genuïna de l’empresari mallorquí.

Francesc Bujosa, llicenciat i doctor en Medicina, catedràtic d’Història de la Ciència a la nostra universitat, també n’ha parlat de l’amo en Mateu. Com a aficionats al Trot varen coincidir moltes de vegades i conta en articles al Diari de Balears diverses anècdotes. Eren famoses les seves “sentències”. Ho hem posat entre cometes perquè més aviat eren les respostes a preguntes o coses que l’amo en Mateu trobava que havia de dir. Es clar que un personatge tan singular com ell era objecte de demanda de consells. Era una persona rica, influent i treia molt de profit dels negocis, per tant, una persona a qui acudir en cas de dubtes. Hem pogut trobar diverses d’aquestes opinions als escrits de Francesc Bujosa. Per això reproduïm aquí algunes cites seves.

Diari de Balears  03/01/2002:

“Organitzava festes populars i sobretot donava bons consells. Als pagesos fonamentalment, però també a tots aquells que volien escoltar les seves paraules plenes de seny i d’experiència. Quan els meus amics de Son Ferriol i jo érem jovençans ens agradava anar a Cas Quirante i després de sopar i que l’amo en Mateu fes sonar una mica “s’organillo”, que gairebé sempre tocava aquell xotis que es deia “Madrid, Madrid”, empatar la xerradeta sucosa i profitosa amb el mercader. Alguns li demanaven a veure quins farratges haurien de sembrar per l’any qui venia, o a veure si haurien d’esperar un poc a vendre les porcelletes, o si trobarien un bon senyor —d’aquells que es deixen enganyar— per agafar una finca a mitges. Un dia li vàrem demanar a l’amo en Mateu a veure si ens trobaria alguna al·lota bona per casar-nos. Ell va pensar un poc i ens va dir que en aquells moments no en tenia cap però que hi pensaria i que aviat ens donaria notícies. Hi afegí immediatament que en la seva opinió era ‘per aquells comellars que hi ha per devers Algaida, Pina i fins arribar a Costitx on heu de trescar perquè es allà on es fan les millors dones de tot Mallorca: feineres, netes, bones cuineres i estalviadores’ ‘totes —hi afegia— ja vénen aregades’. La frase ens va fer molta gràcia i la repetírem molt. Ara només la recordam en privat, els meus amics i jo”.

Diari de Balears 13/04/2011:

“En el moment de la decisió final vaig recordar el savi consell que sempre em donava l'amo en Mateu Campet: ‘Quan compris un cavall, que ja faci via, no que l'hagi de fer’”.

N’hem sentides d’altres en funció del moment. Una per exemple dirigida a una persona que volia deixar una bona feina:

“Ja el veuràs en aquest si baixa del carro”.

O una altra que té a veure amb les crisis econòmiques:

“Les crisis són molt bones per als meus negocis, jo n’he fet de molt bons a cada crisi que hi ha hagut”.

Durant la democràcia i fins a la seva mort seguí amb els seus negocis. D’anècdotes n’hi ha moltes per contar. I de no tant anècdota com aquella d’una foto de gairebé tota una plana a un diari local afirmant que el que li agradaria era veure construït de casetes tot el Pla de Sant Jordi fins a Palma, cosa que il·lustrava a la perfecció la seva manera de pensar.

Categoria: Articles d'opinió, Sant Jordi. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comentaris

Amb suport per a Gravatars