facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM Pla Sant Jordi

Vos convidam a visitar





Cercador



La plaça de Son Fullana, “en Campet” i les crisis econòmiques (2-2)

plasantjordipsm | 11 Juliol, 2012 11:24

 

Mateu Campet, amb capell cordovès i de perfil 1976
 Mateu Verd Cantallops, l'amo en Mateu Campet

Mateu Verd era, per tant, un mercader i un home de negocis molt intel·ligent. Per il·lustrar aquesta afirmació hem trobat a internet la següent història sobre l’antic rafal de Son Bordoi, entre l’autopista i es Molinar cap al Coll d’en Rabassa. No podem corroborar la història i, per tant, l’oferim com a hipòtesi de treball, encara que entra de ple en el que ja coneixíem i havíem sentit a dir.

En aquest sentit podeu consultar la pàgina sobre les “Possessions de Palma”, concretament les notes històriques:(http://possessionsdepalma.net/index.php?option=com_content&view=article&id=327%3Ason-bordoi&catid=2%3Aparroquia-de-santa-eulalia&Itemid=15&limitstart=2).

D’aquesta pàgina n’extreim la següent informació:

“El 22 d’octubre de 1981, Antònia Estela Massanet vengué Son Bordoi, per preu d’1.000.000 de pessetes, a l’industrial BSV, qui també adquirí la part de Margalida Estela Massanet, segons resulta de l’escriptura autoritzada pel notari de Palma Raimon Clar Garau.

Mitjançant escriptura de 26 de març de 1986 atorgada davant el notari de la ciutat Raimon Clar Garau, BSV vengué cinc sisenes parts indivises de Son Bordoi a Mateu Verd Cantallops, als germans F i GSV i als germans PJ i BPV, a raó d’1.000.000 de pessetes per cada sisena part indivisa.

El 8 de maig de 1986, vengueren Son Bordoi, per preu de 61.882.500 pessetes, a l’entitat Sicione SA, domiciliada a Madrid i representada pel seu administrador solidari, Alfons Janer Queraltó, segons resulta de l’escriptura autoritzada pel notari de Palma Luis Ortega Costa.”

La negreta és nostra i hem reduït els noms de la resta de compradors a les inicials.

Per tant uns substanciosos beneficis. Unes terres que seguiren augmentant de preu. El 24 de maig de 1988 es vengueren a SAUDISA (després Continente) per 65.816.548 de pessetes. Continente les vengué el 26 de juliol de 2000 a PROFUSA per 250.000.000 de pessetes. Després hi ha hagut molta pressió per urbanitzar aquests terrenys.

 

Mateu Campet amb Ramiro Pérez Maura
Mateu Verd Cantallops amb el governador civil, Ramiro Pérez-Maura de Herrera, a la seva esquerra

Amb la lectura de les “Possessions de Palma” hem pogut comprovar com la persona de Margalida Estela Massanet (una de les germanes abans propietàries de Son Bordoi) s’havia casat amb Llorenç Isern Ripoll i vivien a Sineu. No ho sabem del cert, però podrien ser els pares de Mateu Isern Estela, l’actual batlle de Palma. El nom de Mateu li podia venir del padrí matern (Mateu Estela Munar). Amb tot això només volem donar pistes i també incitar a algun historiador perquè hi treballi. És molt important conèixer les biografies de la nostra burgesia per saber en quin país vivim. I és molt important que algú treballi la sucosa biografia de Mateu Verd Cantallops.

No entram en la legalitat dels negocis de l’amo en Mateu, ni volem insinuar res de res, només volem fer unes reflexions. Un país com Mallorca, com qualsevol, hauria de fer més cas a l’economia productiva que a l’especulativa. Hem pogut comprovar que la crisi actual ve, com les anteriors, de l’excés de confiança en el capitalisme i en els guanys fàcils. Vénen totes de l’especulació desfermada i de voler fer diners de manera fàcil i ràpida. No importa res més, ni la cultura ni el medi ambient ni les perspectives de les generacions futures.

Estam en temps de crisi i molta de gent ho passa malament. Hem pogut veure aquests dies la desesperació d’un resident malià per treure’l de ca seva per un desnonament. I com aquest cas molts d’altres. Durant les crisis la gent s’ensorra per no tenir feina, per passar-ho malament, per no saber cap a on anar, per no saber quin serà el seu futur. Per a molta de gent parlar de plaques de carrers i d’història no és una primera necessitat. La veritat és que això només és cert en part. Necessitam saber del passat per si hi trobam respostes, més que al que podem fer, possiblement per al que no hauríem de repetir. I sobretot necessitam solidaritat i no tirar-nos les culpes pel cap. Hem d’investigar els responsables de la crisi sense arribar a fer una cacera de bruixes. I hem de cercar solucions per al benestar de la gent, solucions que no poden venir de seguir fent el que ens va dur a la crisi: especulació sobretot.

En aquest sentit el PSM en el seu recent congrés ha avançat en les seves posicions socials, econòmiques, ecològiques i nacionals. Cal defensar l’estat del benestar i progressar cap a una economia social de mercat, cap el que ara s’anomena economia del bé comú. Una economia i societat que demana responsabilitat als empresaris que tenen dret a guanyar diners però no a passar per damunt de les persones. Cal respectar el medi ambient perquè és la millor economia que podem dur endavant. Cal ser solidaris amb les persones més necessitades siguin d’on siguin i vénguin d’on venguin. Vivim, més que mai, en un món finit, on el més important són les persones i per això no el podem malmetre ni perdre drets socials. Vivim en un món divers i és bo que ho sigui. Tots som iguals i diversos a l’hora, sense superioritats de classe o d’origen o religió, però iguals en la diversitat. D’aquí la defensa de la nostra economia, drets socials, drets culturals i lingüístics.

Es mereixia Mateu Verd Cantallops l’honor de tenir una plaça a nom seu a Sant Jordi? Ja sabem que hi ha opinions diverses. En tot cas els santjordiers tenim dret a conèixer la història del personatge més conegut del poble en el segle segle XX. Mateu Verd morí cap als 80 i uns quants anys, el 3 de gener de 1996. Tota una vida de negocis i de política també, encara que no hagués tengut mai cap càrrec ni executiu ni representatiu. Políticament era conservador, va acceptar i conviure de molt bon grat amb el franquisme, parlava un bon mallorquí, català encara que no ho sabés, tenia una intel·ligència i cultura pagesa i econòmica molt accentuada i era admirador de la cultura castellanoandalusa per la seva manera de fer, vestir i actuar. “En Campet”... el “Verga” de Sant Jordi.

 

Mateu Campet 1976 Fira Ramadera presidint a segona fila
 Mateu Verd Cantallops, a segona fila, en el cadafal d'autoritats de la
 Tercera Fira de Bestiar i Maquinària Agrícola de Sant Jordi, 1976

Categoria: Articles d'opinió, Sant Jordi. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comentaris

Amb suport per a Gravatars