facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM Pla Sant Jordi

Vos convidam a visitar





Cercador



La nostra història, la Segona República a Sant Jordi. Per Llorenç Carrió Crespí

plasantjordipsm | 10 Abril, 2013 22:00

Ara que torna a ser el mes d'abril hem de recordar i rememorar la Segona República. Aquesta ha estat una de les etapes més interessants de la nostra història recent. L’arribada del nou règim fou en plena primavera, tot floria, i va suposar un renaixement social i polític de primer ordre. A més, feu canviar algunes estructures arcaiques i obsoletes que s’havien anquilosat i no permetien modernitzar la Mallorca de l’època. La jove democràcia que naixia no ho tenia gens fàcil i, en els pocs anys d’existència, ho va comprovar, però sempre serà recordada pel que suposà.

Foto antiga Sant Jordi 1
Família santjordiera a l'antic carrer Major, davant el desaparegut oratori. Principis del segle XX

Sant Jordi en aquells moments era un poble rural que des de la dessecació del prat creixia a l’ombra de Ciutat, gràcies a l’esforç de moltes dones i homes que arribaven de tota l’illa i de fora. El 14 d'abril gairebé ningú del poble s'adonà del canvi, però aviat també hi tengué molta transcendència.

Foto Sant Jordi inici segle XX aprox. 1
Principis del segle XX. Grup de santjordiers

Sant Jordi acabarà sentint la Segona República amb tota la intensitat del moment, amb el sorgiment de nous partits i associacions que feien parlar a tot el poble de política i de viure-la plenament. Per tot això, doncs, perquè ningú no pugui pensar mai que a Sant Jordi no hi va haver mobilització ciutadana és necessari explicar els fets que hi varen ocórrer. Així, per un petit nucli de població com Sant Jordi, d’uns mil tres-cents habitants, es crearen les següents organitzacions:

 

Centre Cultural Republicà

Aquest centre amb seu al carrer Neira, núm. 23, va ser la primera organització que es creà i fou fundada el 22 de setembre de 1932. En principi unia les tendències que estaven d’acord amb el nou règim republicà. Aquest centre, com se'ns indica als estatuts estava afiliat al Partit Republicà Federal –PRF– i la seva finalitat era (Article 3 dels Estatuts del Centre Cultural Republicà):

La difusión  de cultura entre sus asociados, mediante la organización de conferencias, instalación de una biblioteca, suscripciones de revistas y periódicos y por cuantos medios estén a su alcance.

La divulgación de los ideales republicanos y democráticos, siempre dentro el mas estricto orden.

El recreo de los socios y sus familiares, empleando cuantos esparcimientos sean lícitos al mencionado objeto y que no atenten a la moral o estén prohibidos por las leyes y autoridades competentes.

En el seno de la Sociedad se podrán formar agrupaciones de caracter cooperativo, mutualismo y de seguro social; quedando facultada la Junta Directiva para la confección del oportuno reglamento a que habrá de someterse el funcionamento de las mismas.

En aquesta junta directiva hi constava de president Sebastià Fiol Ramis,  vicepresident Llorenç Mas Carrió, secretari Bernat Ramis Nadal, vicesecretari Guillem Mascaró Sebastià, dipositari Antoni Mesquida Mas, primer vocal Francesc Capellà Serra, segon vocal Antoni Oliver Llaneres, tercer vocal Bernat Amengual, quart vocal Josep Munar Forteza, cinquè vocal Llorenç Bibiloni Mas i sisè vocal Agustí Pou Amengual. A més, posam la llista dels santjordiers que aquell any 1932 s’atreviren a constituir aquesta entitat:

Bernat Ramis Nadal, Joan Bibiloni Munar, Bernat Serra Vives, Sebastià Fiol Ramis, Joan Rigo Rigo, Bernat Amengual Cantallops, Agustí Pou Amengual, Antoni Mesquida Mas, Gabriel Sebastià Daviu, Llorenç Capellà Serra, Antoni Antich Canyelles, Miquel Vaquer Bover, Gabriel Cardell Mas, Antoni Oliver Llaneras, Bartomeu Capellà Matas, Jaume Capellà Matas, Llorenç Bibiloni Mas, Julià Aloy Carrió, Sebastià Riera Ferragut, Nadal Riutort Cladera, Damià Rigo Simó, Miquel Mas Garí, Ramon Mascaró Sebastià, Antoni Llaneras Capellà, Llorenç Mas Panisa, Mateu Verd Cantallops, Pere Antoni Garau Salvà, Simó Marimon Gaià, Ventura Pou Ramis, Bernat Cantallops Contestí, Guillem Mascaró Sebastià, Andreu Vich Carrió, Rafel Regis Sastre, Joan Bibiloni Mas, Francesc Capellà Serra, Josep Munar Forteza, Josep Cardell Clar, Llorenç Mas Carrió, Pere Antoni Ramis Pou, Josep Vanrell Font, Bartomeu Verd Verd, Vicenç Ribera Campaner, Mateu Coll Comas i Pere Antoni Salvà.

Aquest partit que s’havia constituït a Mallorca el juliol de 1930 i que en el moment de la seva fundació, agrupava la pràctica totalitat dels republicans mallorquins. Tenia un òrgan d’expressió, el setmanari Ciutadania. A les eleccions municipals del 1931, i a les legislatives del mateix any, anà amb coalició amb els socialistes. El seu principal dirigent, Francesc Julià, fou elegit diputat a Corts i president de la Diputació Provincial de les Balears.

El gener de 1932, s’adherí al Partit Republicà Radical, d’Alejandro Lerroux, i el sector més esquerrà i mallorquinista abandonà l’organització i constituí Acció Republicana de Mallorca.

 

Esquerra Republicana Balear –ERB–

El 25 de gener de 1936, es va crear a Sant Jordi la secció d’ERB, amb seu al carrer Caragol, núm. 22. Aquest partit s’havia creat a Palma l’abril de 1934 amb la fusió del Partit Republicà Radical-Socialista Independent i Acció Republicana de Mallorca. La seva fundació va ser conseqüència de la reorganització de les forces republicanes d’esquerra després de la derrota electoral de 19 de novembre de 1933. Es definí com a partit autònom i s’hi donaren dues tendències, la mallorquinista nacionalista i l’azañista.

La primera, representada pels homes més qualificats de la direcció, pròxima al catalanisme d’esquerres, intentava sintetitzar la lluita per la democràcia política i les reformes socials, que històricament representava l’esquerra republicana, amb el projecte de recobrament nacional iniciat a Mallorca amb la Renaixença catalana. Els republicans d’esquerra seguidors de Manuel Azaña (Izquierda Republicana) eren majoria entre els afiliats als pobles i els districtes de Palma.

El gener de 1936, participà en la creació del Front Popular. A les eleccions generals de 16 febrer de 1936, dos dels seus militants, Bernat Jofre i Francesc Carreres, formaren part de la candidatura frontpopulista de Balears. Malgrat la derrota del Front Popular a Mallorca, la victòria que tingué a nivell estatal i la creació de comissions gestores d’esquerres a tots els ajuntaments (substituïnt les gestores de dretes creades el 1934), permeteren una nova expansió del partit. Els seus òrgans d’expressió foren el setmanari República, que fou substituït pel diari Antorxa.

La seva junta directiva era: el president Miquel Frau Roca, el vicepresident Pere A. Cantallops Monserrat, vocal primer Simó Marimon Gaià, segon vocal Bartomeu Adrover i Adrover, tercer vocal Guillem Cantallops Monserrat, quart vocal Joan Bibiloni Munar, cinquè vocal Sebastià Pujol Simó, comptador Ramon Mascaró Sebastià, tresorer Bartomeu Vanrell Font, secretari Josep Vanrell Font i vicesecretari Andreu Vich Carrió. (Cercant els noms al llibre de Miquel DURAN Sicut Oculi: Vigilantes y vigilados en la Mallorca de la postguerra, resulta que no foren vigilats cap d’ells, encara que hi ha un tal Pere Frau Roca de Santa Maria que estava en règim de llibertat vigilada, hi podria tenir alguna relació amb el president del local d’Esquerra Republicana Balear Miquel Frau Roca. Així i tot, sense estar investigats o perseguits, la situació d’aquests, com molts altres era molt perillosa, i molts s’hagueren de fer falangistes, perquè no els perseguissin. Tot i no ser d’aquest partit, però a propòsit del que deim, trobam un vigilat de Sant Jordi, Romualdo Claverol Mut, fill del metge Josep Claverol, acusat d’anglofília, un famós carlí del poble).

Molts dels esmentats abans havien format part del Centre Cultural Republicà. Entre els objectius que tenia el partit, trobam el que s’exposa a una carta enviada pel president de l’entitat al Governador Civil que indica les seves postures envers la política local que hi havia a Sant Jordi: 

“En un pueblo rudo, inducido desde su creación todo, a capricho del cura y del cacique, dominado a modo de Patrón Jesuítico, es penosa la tarea para transformar la gente pero sin claudicar nunca lucharemos con denuedo, unidos siempre al lado de las autoridades republicanas y buenos compañeros para que prevalezca la razón”

(Carta de dia 30 de març de 1936)

 

Centre de Lectura Ramon Llull

A més dels partits polítics republicans, al poble es creà el Centre de Lectura Ramon Llull que al final també es convertí, més o menys, en un altre partit. Aquest centre es va constituí per tal de (Estatuts del Centre de Lectura Ramon Llull,  capítol 1, article 1):

«Artículo primero: Se crea en Sant Jordi una asociación denominada Centre de Lectura Ramon Llull con el fin de fomentar entre los socios y difundir por todo el pueblo las buenas costumbres, honesto solaz, cultura, e instrucción.»

Tot això es volia aconseguir mitjançant una biblioteca fixa i circulant, conferències, vetlades, secció de teatre, entre d’altres. Afegeix que tots aquests actes s’han de fer seguint sempre l’ortodòxia catòlica, els llibres havien de passar la censura del vicari (a partir de 1934 el rector) i del tercer vocal Guillem Mut (Així s’indica en el llibre de Comunicacions -1932-1947- quan parla del Centre de Lectura Ramon Llull). Aquesta associació es creà el 9 de gener de 1932, i a pesar del seu tarannà cristià, l’acabaren tancant i com ens indiquen les fonts orals els llibres de la biblioteca foren cremats. El seu domicili es trobava al carrer Major, núm. 18, actual carrer Cristiandat que, com indica una carta, era el mateix local de l’Acció Catòlica.

Els seus principals afiliats eren gent notable del poble. El seu president era el metge Josep Claverol, una de les persones més importants del poble com ja hem exposat abans, el vicepresident era Joan Robino –es Franceset–, el secretari Gregori Garcies, el tresorer Guillem Garau, bibliotecari Antoni Enseñat, el conciliari Rafel Caldentey, el vocal primer i vicesecretari Josep Rafal, el segon vocal Miquel Mulet i el tercer vocal Guillem Mut.

Aquest local, com més avançà el temps, i gràcies a què era de caire tant cristià, és convertí també en el local de les dretes del poble. Aquest fet que es constata a les fonts orals on ens indiquen que al poble hi havia tres locals de partit. Aquest Centre de Lectura seria el local dels partits de dreta que el 1936 anaven coaligats. Una coalició molt àmplia, ja que hi havia membres del malloquinisme regionalista, del carlisme, monàrquics i altres.

En aquells moments la República fou un gran alè de llibertat i esperança per a tothom. Així, no estranya trobar en un poble petit una societat organitzada, culta, valenta i orgullosa de defensar els seus valors. Hi havia organitzacions de diferents signes, aprofitant les llibertats que havia comportat l’establiment de la Segona República. Cadascuna defensava les seves idees tot i les diferències ideològiques que en aquella època eren molt grans a tot Europa, amb algun incident conseqüentment. Però la democràcia republicana permetia la dissidència i el debat ideològic, cosa que s’acabà amb el cop d’estat militar i feixista de les dretes. Cal per tant, després de devers vuitanta anys, defensar aquell bell somni de llibertat en aquests moments nostres de tanta mediocritat i d’atac de la classe dirigent contra els nostres drets fonamentals, tant a nivell individual com col·lectiu.

Foto Sant Jordi Escola mitjan segle XX
Escola de Sant Jordi a mitjan segle passat. Fou un projecte duit a terme per la República

 

Categoria: Sant Jordi. Comentaris: (4). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comentaris

  1. 1. Josep Lendinez  |  13-04-2013 a les 22:30

    Benvolgut Llorenç,
    Molt interessant article!
    Pensaba que tal vegada estaría bé publicar-ho format Lluquet.
    Enhorabona

  2. 2. francesca  |  14-04-2013 a les 21:42

    m'ha agradat molt,

  3. 3. Sebastiá Ramis  |  16-04-2013 a les 12:31

    Molt be ,es molt interesant ,salut

  4. 4. Jaume Quetglas  |  07-09-2013 a les 23:14

    M'ha interessat molt. Bona part de sa meva familia és originària de Sant Jordi.

Amb suport per a Gravatars