facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM Pla Sant Jordi

Vos convidam a visitar





Cercador



Un patrimoni que es perd (IV)

plasantjordipsm | 18 Maig, 2013 16:37

Dins la tasca de conscienciació sobre la nostra riquesa patrimonial, reproduïm avui unes fotos rebudes pel nostre col·laborador Joan Taberner que parlen per elles mateixes. Fotos testimoni de la nostra història. La nostra arquitectura popular; una cabana de roter i un refugi antiaeri de la Guerra [in]Civil de 1936 a 1939.

Vistes de de s'hort de can Carrió. JT
Vista de Sant Jordi des de s'Hort de can Carrió. Foto Joan Taberner
 
Els roters eren els pagesos més pobres de Mallorca. Cultivaven les rotes i hi construïen una cabana.
 
Cabana de roter 1
Exterior de la cabana de roter de ca na Rafela, camí de Son Prim, entre s'Aranjassa i es Pil·larí. Foto Joan Taberner

Segons el Diccionari Català-Valencià Balear (Alcover-Moll), una rota és un "Tros de terra que un conrador cultiva dins un predi d'altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari una porció convinguda del que hi cull; sol esser terra prima o allunyada de les cases de possessió, i no podent-la conrar directament el propietari, la dóna a conrar a un altre a canvi d'algun benefici o del simple avantatge de tenir la terra roturada sense despeses pròpies". És un sistema caducat de fa temps, però del que ja en tenim constància des del segle XIV fins a inicis del segle XX. En el mateix diccionari esmentat es diu també: "A Llucmajor la rota solia esser d'una quarterada, però hi havia roters que prenien dues o més quarterades i no deien 'tenc tantes rotes', sinó 'tenc una rota de tantes quarterades'. A la comarca de Santanyí, el benefici o preu que el propietari demanava al roter solia ser el doble: el censal, consistent en una quarta o quinta part de les garbes obtingudes, i el deume, que era la dècima part de tot el que es collia a la rota".
 
Cabana de roter 2
Interior de la cabana de roter de ca na Rafela. Foto JT
 
L'estat de la cabana de roter que reproduïm es va degradant a marxes forçades. Amb tot, ens ofereix la possibilitat de veure'n una perspectiva de l'interior.
 
Cabana de roter 3
Una altra vista de la cabana de roter de ca na Rafela. Foto JT
 
Un altre testimoni de la nostra història és aquesta construcció antiaèria. Sant Jordi, essent un lloc proper al que durant la Guerra Civil era l'aeroport militar, tenia molts de refugis antiaeris. Aquest que mostram és de foravila. Però el poble en tenia molts d'altres excavats en subterranis, consistents en un passadís no gaire llarg ni ample (de devers un metre) i d'una altura d'una persona de menys de dos metres, acabada en forma de volta. Molts s'han perdut en les noves construccions, però encara en queda algun.
 
Refugi aeri de can Pelat 2
Regufi antiaeri de can Pelat, camí de Sant Jordi. Foto JT
 
De l'aeroport militar de Son Sant Joan sortien els avions italians, de l'exèrcit feixista de Mussolini que ajudava les tropes sublevades dels militars d'extrema dreta i els falangistes en el cop d'estat contra el legítim govern democràtic de la Segona República Espanyola. Aquests avions anaven a bombardejar les ciutats fidels a la República, especialment Barcelona. D'allà venien els avions republicans per bombardejar l'aeroport de Son Sant Joan i el port de Palma on hi havia una part important de l'esquadra rebel tal i com ens diu el llibre que es pot consultar de Josep Massot i Muntaner Els bombardeigs de Mallorca durant la Guerra Civil (1936-1938).
 
Dos testimonis, la cabana de roter i el refugi antiaeri, que no podem perdre. Dos patrimonis històrics i monumentals que cal preservar. Ho farà algú?
 
 
 
 
 
 
 
 

Categoria: PlaStJordi. Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comentaris

Amb suport per a Gravatars