facebook twitter flickr youtube Sindicacio

PSM Pla Sant Jordi

Vos convidam a visitar





Cercador



Un patrimoni de prestigi: Son Ferrer de Sant Jordi

plasantjordipsm | 10 Novembre, 2013 00:26

La possessió de Son Ferrer de Sant Jordi rep el nom de la famílía Ferrer de Sant Jordi, que en fou propietària des de mitjan segle XV fins a 1853, quan els germans Ferrer de Sant Jordi vengueren la propietat.

 

JT Son Ferrer
Son Ferrer de Sant Jordi. Foto Joan Taberner 

El 1817 el propietari Vicenç Ferrer i Morro, comte de Santa Maria de Formiguera, tenia en aquesta possessió la propietat d’unes 600 quarterades (150 de conreu, 150 de pastures i 300 de bosc). La família Ferrer de Sant Jordi adquirí aquest títol el 1746 per casament d’Antoni Ferrer de Sant Jordi i Solà amb la seva cosina Jerònia Morro i Solà. Recordem, que el Comte Mal era el que ostentava aquest comtat a finals del segle XVII; Ramon Burgues de Safortesa i Fuster (mort el 1694).

 

Torre Son Ferrer
Torre de la possessió amb l'arc gòtic conopial. Foto JT

Amb el temps l’extensió es feu molt més petita i el nou propietari, a partir de 1853 va ser Bartomeu Borràs Llobera (mort el 1870), el qual tenia en propietat, a més de les cases de la possessió i la torre, unes 130 quarterades. Des d’aquest moment la propietat, que se seguí dividint o de la qual se’n segregà part, quedà associada a l’esmentada família Borràs. El fill del Bartomeu Borràs fou Manuel Borràs Ripoll (mort 1921), que retingué la propietat d’unes 104 quarterades. De Manuel Borràs passà a la seva filla Mercedes Borràs García (morta el 1989). Mercedes Borràs García s’havia casat amb el militar campaneter Joan Bennàssar Bisquerra (mort el 1947). L’herència es repartí entre els seus tres fills. Son Ferrer passà a la filla, actual propietària, Mercedes Bennàssar Borràs. Des de 1960 Son Ferrer va deixar de funcionar com a possessió.

 

JT Son Ferrer
Clastra. Foto JT

Podeu trobar informació al respecte al següent enllaç: Possessions de Palma. I fotos de la possessió en aquest altre: Galeria fotogràfica. Podeu consultar també aquí la bibliografia que adjunta la pàgina Possessions de Palma.net.

Son Ferrer de Sant Jordi té una història molt llarga. La possessió té més de set segles. Al Llibre del Repartiment (1232), escrit després de la conquesta catalana de Jaume I, consta que el Pla de Sant Jordi, Catí en àrab (topònim procedent, segons Miquel Barceló, prestigiós historiador de les Illes Orientals d’al-Àndalus, del poeta Abu Tamman al-Qatini), pertangué a diversos senyors. Son Ferrer, Son Gual i indrets adjacents passaren per la conquesta al bisbe de Barcelona Berenguer de Palou. Això conformava la cavalleria de les Arnaldes, una de les divisions de l’illa el senyor de la qual havia de tenir a disposició de les autoritats un cavall, armes i cavaller per a la defensa del Regne de Mallorca (instituït per la Carta de Franqueses en 1230).

 

Jaume I i Berenguer de Palou
Detall de les pintures murals del Palau Aguilar de Barcelona sobre la conquesta de Mallorca (ara al MNAC). Tenda de Jaume I amb diversos senyors, entre els quals el Bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou

Berenguer de Palou, un dels quatre magnats de la conquesta, rebé terres dels actuals termes d’Andratx, Estellencs, Puigpunyent i Marratxí, així com altres terres al Prat de Sant Jordi, Esporles i per ciutat mateix (parròquia de Santa Creu i altres). En 1323 el bisbe de Barcelona, aleshores Ponç de Gualba, i el rei Sanç de Mallorca, signaren a Perpinyà el contracte o concòrdia que establia la Baronia del Pariatge (Pariatge del Bisbe de Barcelona), pel qual ambdós passaven a governar i administrar conjuntament les terres abans esmentades (Gabriel Ensenyat).

 

JT Son Ferrer
Capella. Foto JT

L’historiador Pere de Montaner Alonso, estableix l’inici del nom de Son Ferrer de Sant Jordi, i de la família Ferrer de Sant Jordi, en el moment de mitjan segle XV quan Pere Ferrer, membre de l’estament ciutadà, es casà amb Nicolaua Cantarelles, propietària de l’Alqueria Roja, la possessió que passava a anomenar-se Son Ferrer de Sant Jordi.

Un apartat important de la història de Son Ferrer ho han estat també els amos que han administrat, en nom dels senyors, aquesta possessió. Almenys, en el segle XX, i potser part del XIX, en coneixem dos. Andreu Carrió Sastre (de Son Ferrer) i Sebastià Fiol Ramis (de can Forner).

 

Andreu Carrió Sastre de Son Ferrer
Andreu Carrió Sastre de Son Ferrer amb la seva néta Maria Carrió Tomàs

D’altra banda aquí tenim tota una sèrie d’esdeveniments que ens permeten relacionar la nostra possessió santjordiera amb una part molt important de la nostra història com a Regne de Mallorca, com a part de la Corona Catalanoaragonesa (la Corona d’Aragó), o com a província d’Espanya. Les parets de Son Ferrer, si poguessin parlar, ens contarien històries ben rellevants. Històries socials, polítiques, econòmiques i humanes que també han tengut a veure amb el nostre poble de Sant Jordi.

 

Foto Sebastià Fiol Ramis de can Forner
Sebastià Fiol Ramis de can Forner amb la seva dona Maria Vich. Foto família Joana Fiol

La conquesta de Mallorca i el repartiment. La possessió del Bisbe de Barcelona i la Baronia del Pariatge. El Regne Privatiu de Mallorca. Les relacions amb el Gran i General Consell (Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca) perquè els membres de la família Ferrer de Sant Jordi formaven part de l’estament ciutadà i després del dels cavallers. La col·laboració amb la Germania de 1521-1523 contra el mal govern dels senyors i la crisi de l’estat mallorquí per endeutar-se més del compte (com ara tots els governs). La col·laboració d’un altre senyor amb el govern espanyol sortit dels Decrets de Nova Planta que acabaren amb el nostre estat o Regne de Mallorca quan Antoni Ferrer de Sant Jordi i Solà fou nomenat regidor perpetu de Palma (1761-1771) essent, per tant, un membre de l’aristocràcia botiflera (botifarra com deim a Mallorca). Molts Ferrer de Sant Jordi varen ser també membres de l’Església. Fins al 1835, aproximadament, funcionà el sistema feudal, abolit aquells anys i podem pensar com era el sistema de relacions entre els senyors de Son Ferrer i els seus serfs de les contrades del Pla de Sant Jordi.

 

Pagesos de Sant Jordi
Pagesos santjordiers a principis del segle XX

A mitjan segle XIX es dessecà el Prat de Sant Jordi, obra de l’enginyer holandès Pau Bouvy. En aquells anys començava a configurar-se una nova societat que de tota manera mantenia molts vestigis del passat feudal. En aquell moment passà a una altra família, els Borràs. Durant la Guerra Civil de 1936 a 1939, el militar Joan Bennàssar Bisquerra (segurament família de militars i polítics conservadors del poble de Campanet), tengué un paper molt important al costat dels militars rebels. Encara es recorda al poble la seva intervenció des del balcó de can Garí, a la plaça de l’Església, fent una crida i una amenaça perquè els falangistes del poble no matassin cap santjordier.

JT Son Ferrer
Caixa d'època de Son Ferrer, segle XIX. Foto JT

Son Ferrer de Sant Jordi, una realitat històrica i un patrimoni vivent de fa molts de segles. Una història que necessita d’algun investigador per treure-la de l’oblit. Una aposta literària de futur per qui s’atreveixi en una aventura de narrar en ficció el nostre passat.

Teniu en compte que fins i tot l’esperit del Comte Mal (del qual els Ferrer de Sant Jordi eren descendents), el comte de Santa Maria de Formiguera, es degué passejar per les estances de Son Ferrer i per les nostres contrades. El Comte Mal, “més que segur”, la reencarnació del comte Arnau (Arnau de Mataplana), que de fa mil anys cada nit surt una hora de l’Infern i es passeja per les terres de Sant Joan de les Abadesses, de Ripoll, de Mataplana i de Formiguera (a l’actual Capcir, a la Catalunya ara francesa) cercant la seva estimada, la monja Adelaisa.

El Comte Arnau... el Comte Mal... El Comte Mal, Ramon Burgues Safortesa, pretengué feudalitzar les seves terres de Santa Margalida i el Galatzó i per això els seus pagesos s’hi oposaren per defensar el seu estat de llibertat reconegut per les franqueses del rei Jaume I. Però, com a “reencarnació” del Comte Arnau, el Comte Mal, segons les nostres tradicions, seguia amb la recerca de la seva estimada, que a Mallorca tenia el nom de Margalida, una monja del convent de Santa Clara de la ciutat de Mallorques. Un convent veïnat del seu casal, can Formiguera, on el dimoni li ajudà a construir una torre (Gaspar Valero) per poder veure na Margalida, i una galeria subterrània per anar a visitar-la, fins que els jurats del Gran i General Consell li aturaren les obres. Però no acabà aquí, després de la seva segona mort, el Comte Arnau? el Comte Mal... ha seguit les seves malifetes amb el pacte que ja tenia amb Llucifer. De nit cabalca amb el seu cavall de foc volador per les noves terres de Mallorca, que combina amb les de Catalunya, contrades de les seves possessions de Santa Margalida i del Galatzó.

 

JT Son Ferrer
Alba a Son Ferrer. Foto JT
 
I per què no també, la seva ànima es podria passejar pel Pla de Sant Jordi, terra dels seus descendents. Només cal somiar...

Categoria: PlaStJordi. Comentaris: (3). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comentaris

  1. 1. Llorenš  |  11-11-2013 a les 23:48

    Gran treball, a veure si alguns que s'empegueeixen de ser mallorquins la llegeixen...

  2. 2. Maria LlinÓs  |  13-11-2013 a les 06:59

    M'agradat molt. Una feinada ben feta. GrÓcies.

  3. 3. monserrat ramis  |  29-11-2013 a les 19:21

    El trom bols interessat.ho fet una estona de feina.

Amb suport per a Gravatars